dijous, 24 de gener del 2008

Un cel

Un cel dolç com la mel,
un dia era vermell
i tothom estava precupat
sobretot els estels.

5 comentaris:

TERCER B ha dit...

Quin poema més xulo!! Ja veig que tens arts de Pironella (a qui te deus semblar??)

Tonia

Angels Pons ha dit...

Moltes gracies.
Seguire escrivint si t'agraden


Laura

Anònim ha dit...

Hola a tothom, he vist aquest 'blog' i m'ha semblat molt dolç i he decidit fer el meu comentari.
Vull dir a na Laura que m'agrada molt la poesia i que te un espai del meu temps per poder llegir els seus escrits.
Ànims i que escriguis moltes coses xules.
Un pare anònim.

Anònim ha dit...

El cel quan és vermell a jo també m'agrada molt,i també em preocupa...com als estels...Perquè segur que s'anuncia vent.
M'encanta aquest poema!!

Anònim ha dit...

Recorda Laura que en aquest cel dolç com la mel, i tens la teva estrella. Aquella que et vaig regalar el mateix dia que tu me la vas regalar a mi.
Una besada
àngels